març
30

SITUACIÓ D’EXCEPCIONALITAT PROVOCADA PEL COVID-19. Comunicat núm. 10

Categories: COVID-19, Monogràfics

CIRCULAR RESUM I INTERPRETATIVA del Reial Decret-llei 9/2020, de 27 de març de 2020, pel que s’adopten mesures complementàries, en àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats del COVID-19

Aquest nou RDL 9/2020 s’ha aprovat per complementar, corregir i reforçar l’aplicació de les mesures posades en marxa pel RDL 8/2020, de 17 de març:
1. Límits als acomiadaments.
2. Interrupció del còmput de la durada màxima dels contractes temporals.
3. Agilització en la tramitació i abonament de les prestacions per desocupació.
4. Limitació de la durada dels ERTO per causes de força major.
5. Règim sancionador i reintegrament de prestacions indegudes.

1.- LÍMITS ALS ACOMIADAMENTS MESURES EXTRAORDINÀRIES PER A LA PROTECCIÓ DE L’OCUPACIÓ (art. 2)

L’art. 2 estableix una mesura extraordinària per a la protecció de l’ocupació, en limitar la possibilitat d’acomiadar o extingir el contracte al·legant algunes de les causes previstes en els arts. 22 i 23 RDL 8/2020 (és a dir, la força major i ETOP relacionades amb el COVID-19).
Mentre duri l’actual estat d’alarma no es podran portar a terme acomiadaments – és evident que la norma fa referència a extincions objectives, tot i que no ho indica expressament – per causes de força major o motius econòmics, tècnics,  rganitzatius i de producció (ETOP) vinculats al COVID-19 i a les circumstàncies generades per l’esmentada pandèmia.
Per tant, el govern pretén vehicular totes les mesures que tinguin a veure amb l’anotada circumstància als ERTO, ja sigui per força major o bé per les causes ETOP.
Així que, no és una limitació absoluta a l’acomiadament, ja que entraran, en aquest període, els acomiadaments disciplinaris o per motius no vinculats a les causes anteriorment indicades. No obstant, compte amb la utilització en frau de Llei d’aquestes figures extintives per intentar evitar l’esmentada restricció.
Per altra banda, tinguin en compte que l’art. 2 no especifica quina qualificació jurídica s’hauria d’atribuir a aquestes resolucions. És a dir, si nul·litat o improcedència. Segons el que entenem, no es podria declarar la nul·litat. Especialment perquè, davant la manca d’especificació normativa al respecte, cal entendre que el criteri jurisprudencial vigent preval. En aquest sentit, aquesta doctrina (per totes, STS 5 de maig 2015 rec. 2659/2014) ha establert que “Quan no hi ha causa legal per a l’extinció del contracte de treball i la causa real no es troba entre les tipificades com a determinants de la nul·litat de l’acomiadament -conclou STS 29-2-2001 (esmentada)- la qualificació aplicable és la d’improcedència de l’acomiadament i no la de nul·litat del mateix”.
Però cal remarcar que és la nostra interpretació davant d’una norma de caràcter urgent, que dona peu a aquesta interpretació, per la seva manca de concreció i claredat.
Amb tot, recordin que aquesta mesura serà vigent mentre duri l’estat d’alarma. És a dir, en principi, i si no hi ha pròrrogues posteriors, fins les 00.00 hores del 12 d’abril de 2020.
No obstant l’anotat en els paràgrafs anteriors, aquesta prohibició d’acomiadar, pot tenir una segona interpretació que va més enllà de l’estat d’alarma, en el cas d’empreses que ja tinguin o valorin l’opció de tramitar un ERTO:
Queden prohibits els acomiadaments per motius indicats anteriorment durant l’estat d’alarma i també durant els sis mesos següents si les empreses desitgen acollir-se a les mesures extraordinàries regulades pel govern (ERTO). I fem referència directament a les exoneracions en matèria de cotització en el cas d’haver instat ERTO per força major. Per tant, cal tenir en compte aquesta segona interpretació.
A més, s’ha d’avaluar l’impacte de l’art. 2 en els contractes temporals extingits pel compliment del terme. En aquests casos, sempre que la causa de temporalitat sigui lícita, queda clar que la ineficàcia contractual seria aliena a l’estat d’alarma, i per això, la seva extinció es produiria lícitament a l’empara de l’art. 49.1.c ET. I, probablement, el mateix també seria extensible als supòsits de desistiment durant el període de prova.

2.- INTERPRETACIÓ DEL CÒMPUT DE LA DURACIÓ MÀXIMA DELS CONTRACTES TEMPORALS INTERRUPCIÓ DEL CÒMPUT DE LA DURADAD MÀXIMA DELS CONTRACTES TEMPORALS (art. 5)

En relació als contractes temporals, també s’ha d’avaluar si l’art. 5 RDL 9/2020 tindria alguna afectació al respecte. En virtut d’aquesta disposició, pel cas que es procedeixi a un ERTO per força major o ETOP derivats de l’estat d’alarma, s’interromp el còmput de la seva durada dels contractes temporals (inclosos els formatius, de relleu i interinitat) i dels períodes de referència equivalents.
Com a conseqüència d’aquest article 5, aquells empleats temporals, inclosos els contractes formatius, de relleu o interinitat, que hagin vist suspeses les seves relacions en quedar inclosos en l’ERTO, ja sigui per causes de força major o supòsits ETOP vinculats al COVID- 19, veuran interrompuda la durada dels mateixos durant el període en què s’extingeixin els esmentats ERTO.
És a dir, per exemple: en el cas que a un empleat amb contracte determinat a l’inici de l’ERTO li quedés un mes per a la finalització de la seva relació, una vegada extingit l’ERTO, li continuarà quedant aquest mes per haver-se suspès la duració del seu contracte durant la vigència d’aquesta mesura col·lectiva.
Es tracta d’una mesura important que pretén una protecció de l’ocupació, tot i que pot plantejar alguns “desajustos” en aquelles situacions en les que l’objecte del contracte ja no pugui complir-se.
Especialment, perquè una vegada superada l’alarma sanitària i restablerta la normalitat, pot suposar que les persones treballadores no tinguin cap tasca a fer. I el fet que l’empresa estigui subjecte a la clàusula de la salvaguarda de l’ocupació (l’esmentada DA 6a) podria delimitar un escenari de gestió complexa.
En tot cas, el contingut de l’art. 5 no afecta a la regla prevista en l’art. 2, de manera que, en el cas que una empresa no hagi procedit a un ERTO art. 22 i 23 RDL 8/2020, podria procedir a l’extinció dels contractes temporals per compliment de terme de forma ordinària.
És una mesura de difícil aplicació, i que hem d’analitzar cas a cas segons la particularitat de cada contracte temporal.

3.- AGILITZACIÓ EN LA TRAMITACIÓ I ABONAMENT DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ DERIVATS D’UN ERTO (art. 3 i disp. adic. 3a)

Es desenvolupa i especifica definitivament el procés per a la sol·licitud de prestacions per desocupació en els casos en els que s’hagi instat ERTO per força major o causes ETOP derivades de les previsions dels arts. 22 y 23 del RDL 8/2020, de 17 de març.
El treballador afectat no haurà de fer res i serà l’empresa la que en el termini de 5 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta norma que comentem – 28 de març de 2020 -, si ja s’ha tramitat l’ERTO, o en el termini de 5 dies des de la sol·licitud de l’ERTO por força major o que l’empresa notifiqui a l’Autoritat Laboral la decisió adoptada en casos d’ERTO per causes ETOP, haurà d’efectuar i presentar una sol·licitud col·lectiva davant el SEPE, actuant en representació davant el SEPE, actuant en representació dels seus empleats.
S’han habilitat en la pàgina web del propi SEPE els models a l’efecte que contenen tota la informació que s’ha de proporcionar a aquest organisme – entre la que es troba la denominada declaració responsable en la que haurà de constar que s’ha obtingut l’autorització dels treballadors per a la seva presentació – que una vegada efectuada la tramitació oportuna abonarà les prestacions als afectats.
Cal recordar que la data d’efectes de la situació legal de desocupació en els ERTO per força majorserà el fet causant de la mateixa (efectes retroactius).
Per la seva part, si l’ERTO deriva de causes ETOP, la data d’efectes haurà de coincidir o ser posterior a la data en què l’empresa comuniqui a l’autoritat laboral la decisió afectada (no efectes retroactius).
Per últim, indicar que el text definitiu del RDL exclou l’establiment d’un únic límit màxim de les prestacions per desocupació a abonar amb independència de la situació familiar del perceptor que sí es recollia en l’inicial esborrany del mateix. Per tant, i en principi excepte canvis posteriors, aplicaran els límits màxims ordinaris, en funció de si no es tenen fills, se’n té un o se’n tenen dos o més.

1. Inici del reconeixement
En concret, s’estableix que el reconeixement de la prestació contributiva “s’iniciarà mitjançant una sol·licitud col·lectiva presentada per l’empresa davant l’entitat gestora de les prestacions per desocupació, actuant en representació d’aquelles”.

2. Obligació d’informació
Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada amb l’aportació d’un conjunt d’informacions, segmentada per cada centre de treballa afectat.
a) Nom o raó social de l’empresa, domicili, número d’identificació fiscal i codi de compte de cotització a la Seguretat Social en el que figuren adscrits els treballadors dels que se sol·licitin les suspensions o reduccions de jornada.
b) Nom i cognoms, número d’identificació fiscal, telèfon i adreça de correu electrònic del representant legal de l’empresa.
c) Número d’expedient assignat per l’autoritat laboral.
d) Especificació de les mesures a adoptar, així com de la data d’inici en què cada una de les persones treballadores quedarà afectada per les mateixes.
e) En el supòsit de reducció de la jornada, determinació del percentatge de disminució temporal, computada sobre la base diària, setmanal, mensual o anual.
f) Als efectes d’acreditar la representació de les persones treballadores, una declaració responsable en la que haurà de constar que s’ha obtingut l’autorització d’aquestes per a la seva presentació.
g) La informació complementària que, en el seu cas, es determini per resolució de la Direcció General del Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Per altra banda, es requereix a l’empresa a comunicar “qualsevol variació en les dades inicialment contingudes en la comunicació, i en sobretot quan es refereixin a la finalització de l’aplicació de la mesura”.

3. Termini de comunicació
Aquesta comunicació (enviada a través de mitjans electrònics i en la forma que es determini pel SEPE) s’ha d’enviar en el termini de 5 dies, a computar segons les següents situacions:
o Des de la sol·licitud de l’ERTO en els casos de força major art. 22 RDL 8/202; o
o Des de la data en què l’empresa notifiqui a l’autoritat laboral competent la seva decisió en el cas d’ERTO per ETOP art. 23 RDL 8/2020; o
o Per a les sol·licituds anteriors a l’entrada en vigor del RDL 9/2020 (entenem qualsevol ERTO), a partir de la mateixa data.

4. Incompliment de la comunicació
La no transmissió d’aquesta comunicació, és considerada conducta constitutiva de la infracció greu prevista en l’article 22.13 LISOS.

5. Data d’efectes de la situació de desocupació
La DA 3a RDL 9/2020 concreta la data d’efectes de la situació per desocupació, distingint entre ERTO per força major (la data del fet causant) i per ETOP (data coincident, o posterior a la data de la comunicació de l’empresa a l’autoritat laboral, la decisió adoptada).
Per altra banda, la causa i la data d’efectes de la situació legal de desocupació hauran de figurar, en tot cas, en el certificat d’empresa, que es considerarà document vàlid per a la seva acreditació.

6. Sancions
La DA 2a RDL 9/2020 adverteix de la “corresponent sanció” ex. LISOS en el cas que la sol·licitudempresarial contingui “falsedats o incorreccions en les dades facilitades” i, en particular, “quan portin a prestacions que s’haurien d’haver produït”.< El reconeixement indegut de prestacions a la persona treballadora per causa no imputable a la mateixa, “portarà a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement d’aquestes prestacions. En aquests supòsits, i sense perjudici de la responsabilitat administrativa o penal que legalment correspongui, l’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats percebudes per la persona treballadora, deduint-les dels salaris no percebuts que haurien correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris”.
Disposició que s’ha de complementar amb el contingut de la DA 4a RDL 9/2020 que estableix que, “En els supòsits en els que l’entitat gestora apreciés indicis de frau per a l’obtenció de les prestacions per desocupació, ho comunicarà a la Inspecció de Treball i Seguretat Social als efectes oportuns”.

4.- LIMITACIÓ DE LA DRADA DELS ERTO PER CAUSES DE FORÇA MAJOR PEL COVID-19 (disp. adic. 1a)
La durada d’aquests ERTO anirà condicionada a la durada de l’estat d’alarma decretat pel RD 463/2020, de 14 de març, i les seves possibles pròrrogues.
Per tant, actualment, i excepte pròrroga posterior, la durada d’aquests ERTO finalitzarà a les 00.00 hores del 12 d’abril de 2020. Repetim, en cas que no es prorrogui aquest estat.
Importante: el límit de la durada s’aplica tant als ERTO dels que s’hagin dictat resolució expressa, com els que hagin estat resolts per silenci administratiu. És a dir, finalment es reconeix de forma expressa, ja que havia estat una qüestió polèmica amb criteris diversos en les Comunitats Autònomes, que si l’Administració no ha dictat resolució expressa en haver superat el període de 5 dies hàbils des del moment en què l’empresa va sol·licitar l’ERTO per causa major, el silenci és positiu.

5.- RÈGIM SANCIONADOR I REINTEGRAMENT DE PRESTACIONS INDEGUDES DERIVADES DELS ERTO. (disp. adic. 2a)
Per altra banda, relacionat amb la multitud de sol·licituds, la impossibilitat de l’Autoritat Laboral de cursar-les en el termini i el silenci positiu, amb la idea d’evitar el frau (i sense perjudici de les mesures relacionades amb la prestació per desocupació esmentades anteriorment), el RDL 9/2020 també preveu dos tipus d’actuació:

1/ En primer lloc, la citada DA 2a RDL 9/2020 estableix l’adopció de sancions ex LISOS pel cas que les “mesures sol·licitades no siguin necessàries o no tinguin connexió suficient amb la causa que les origina i sempre portin a la generació o percepció de prestacions indegudes”. El RDL 9/2020 qualifica aquests supòsits com a “incompliments” i, d’igual forma si s’han obtingut les prestacions per desocupació de forma indeguda per l’aportació de sol·licitud que continguin falsedats o incorreccions,
això portarà a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement d’aquestes prestacions.

Així, s’indica que, tots aquells ERTO que continguin falsedats o incorreccions – ja valorarem a posteriori quin abast tenen aquestes mencions, ja que no és el mateix una incorrecció formal que una rellevant de fons – en les dades facilitades, portaran les sancions corresponents.
En aquests supòsits, i sense perjudici de responsabilitat administrativa o penal que legalment correspongui, l’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats percebudes per la persona treballadora, deduint-les dels salaris no percebuts que haurien correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris”.
Cal tenir en compte que, aquestes sancions poden imposar-se sense necessitat que s’hagin fet sol·licituds que continguin “falsedats o incorreccions en les dades”.
També s’indica que serà sancionable, la sol·licitud de mesures de regulació de desocupació per part de les empreses que no siguin necessàries o que no estiguin directament connectades amb la causa que les origina, sempre que generin percepció de prestacions indegudes.
Aquesta disposició té una finalitat dissuasiva clara, però que, a la vegada, ens genera una enorme inseguretat jurídica. Especialment si es té en compte, que l’apreciació de la necessitat de les mesures adoptades o de la connexió suficient de les mateixes amb la causa que les origina són qüestions que poden ser difícils de determinar i sobre les que, a més, poden existir criteris d’apreciació notablement dispars.

2/ En segon lloc, la citada DA 4a RDL 9/2020 també preveu un pla de lluita contra el frau en ERTOS COVID-19. Així, el SEPE, i la Inspecció de treball, en col·laboració amb l’AEAT i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, inclourà, entre els seus plans d’actuació, la comprovació de l’existència del les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’ERTO art. 22 i 23 RDL 8/2020.

EN RESUM:
Avís de l’administració: control exhaustiu per part de l’Administració a posteriori en tots els ERTO, però especialment en aquells per força major en els que en no haver estat dictada aquesta resolució expressa pel col·lapse actual, ho hagin estat per silenci administratiu.
¿Quins serien aquests reintegres directes a més de possibles sancions administratives que ja s’apunten?
Addicionalment al reintegrament de les exoneracions aplicades en l’àmbit de les cotitzacions socials – això només en el cas dels ERTO per força major – també s’haurà de retornar al SEPE per part de les empreses, les prestacions per desocupació consumides pels seus treballadors durant els corresponents períodes en el que l’activitat hagi quedat suspesa.
És a dir, en aquests casos, l’empresa estaria obligada a ingressar en el SEPE les quantitats percebudes per l’empleat, deduint-les dels salaris no percebuts que li haguessin correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris.

Des de Ribas Àlvarez estem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte.

Atentament,

David Carbonés i Andorrà
Director Àrea de Laboral
Ribas Àlvarez Gestió Laboral