octubre
18

LA DETERMINACIÓ DE LA LLEI APLICABLE ALS CONTRACTES INTERNACIONALS

En Dret internacional privat l’elecció de la llei aplicable als contractes internacionals és considerat com un dels fets de major complexitat i confusió.

Quina llei regeix els contractes amb efectes més enllà de les fronteres d’un sistema legal? la llei del lloc on es van celebrar? la llei d’on s’ha de complir l’obligació contractual? i, què passa si s’han de perfeccionar obligacions en diferents llocs?

Mitjançant el present article volem clarificar d’una forma molt succinta aquestes qüestions.

En què es caracteritza un contracte internacional?

La contractació internacional està caracteritzada pel fet d’afectar a dos o més ordenaments jurídics; aquests contractes afecten dos o més ordenaments jurídics, com a conseqüència del fet que els elements del contracte -les parts, l’objecte o el lloc d’execució- es troben situats en diferents països.

Quina llei o ordenament jurídic regeix els contractes internacionals?

L’existència de diferents lleis aplicables és un factor de complexitat i incertesa que pot dificultar la formalització d’un contracte internacional; més encara quan ens adonem que les solucions proposades per les normes recollides en els ordenaments jurídics dels respectius Estats resulten moltes vegades inadequades o contradictòries per regular aquesta tipologia d’operacions.

Per aquests motius sorgeixen les normes o regles de conflicte.

Les normes o regles de conflicte són criteris jurídics que tenen com a funció determinar quin serà el dret aplicable a una relació jurídica o contractual internacional entre tots els ordenaments jurídics amb els que presenta connexió, donant d’aquesta manera una solució al conflicte de lleis generat.

Aquestes normes s’han regulat a través de diferents convenis i/o tractats internacionals, els principals:

  • Conveni de Roma
  • Conveni de Viena
  • Convenció de les Nacions Unides

A través del Conveni de Roma es va consagrar el principi de l’autonomia de la voluntat de les parts en matèria contractual: els qui contracten poden establir tots aquells pactes, clàusules i condicions que entenguin convenients als seus interessos, sempre que no contravinguin normes imperatives o prohibitives, ni la moral, ni l’ordre públic.

En conseqüència, els contractes internacionals es regiran per la llei escollida per les parts, amb les següents precisions:

  • L’elecció de la llei aplicable pot fer-se de manera expressa o tàcita, és a dir, les parts poden manifestar expressament, per escrit o verbalment, la llei que volen que sigui d’aplicació al contracte o bé aquesta pot venir determinada pels termes, condicions i circumstàncies del contracte.
  • No cal que aquesta llei presenti cap vincle amb el contracte o amb el tribunal que en el seu moment pugui conèixer sobre un determinat conflicte; o, el que és el mateix, no cal que l’ordenament jurídic triat sigui coincident amb cap dels elements del contracte: parts, lloc de celebració, objecte…
  • Com a regla general, ha de fer-se referència a la llei d’un Estat concret.

A falta d’elecció, el contracte es regirà per la llei de país amb el que tingui un vincle més estret, a tal efecte,

I. es presumeix que el contracte té un vincle més estret amb el país on està establerta la part obligada a realitzar la prestació característica del contracte en el moment del seu perfeccionament (en general, s’entén per prestació característica aquella diferent del pagament d’un preu);

II.  si el contracte té per objecte drets reals sobre immobles, es presumeix que el vincle més estret el té amb el país on estan ubicats els immobles; i

III. en el cas de contractes de transport de mercaderies, es presumeix el vincle més estret amb el país on el transportista té el seu establiment principal -si aquest país és també el lloc de càrrega o descàrrega de les mercaderies- o el lloc on el carregador té la seva seu principal en els altres casos.

Com a conseqüència de tot l’exposat, és essencial fer una bona elecció de la llei aplicable a un contracte internacional, a fi i efecte d’evitar situacions que poden derivar en contractes sense llei determinada i on, en cas de conflicte entre les parts, es pot complicar considerablement la seva resolució.

Quedem a la seva total disposició per a qualsevol dubte, aclariment o qüestió addicional que els pugui sorgir, així com els oferim concertar assessorament concret al respecte en cas que ho considerin convenient.

Atentament,

 

Laura Pasqual Lleopart

Advocada

Col·legiada núm. 32.892 ICAB