desembre
21

EL ÒRGANS DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DE LES SOCIETATS

EL ÒRGANS DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DE LES SOCIETATS

 

Com a norma general, a tota societat de capital existeixen dos òrgans diferenciats encarregats de la gestió i administració de la societat:

 

  • La Junta General de socis/accionistes
  • L’òrgan d’administració

 

  1. La Junta General de socis/accionistes

La Junta General constitueix el màxim òrgan de govern de la societat i està formada per tots els socis/accionistes de la mateixa.

 

  • Què és?

Els socis/accionistes constituïts en Junta decidiran per la majoria legal o estatutàriament establerta els assumptes propis de la competència de la Junta; és a dir, els socis/accionistes, per prendre acords, hauran necessàriament de constituir-se en Junta, no podent expressar la seva voluntat d’una altra manera.

 

Tots els socis/accionistes, fins i tot els dissidents i els que no hagin participat en la Junta, queden sotmesos als acords de la Junta General.

 

  • Qui presidirà la Junta?

La Junta General serà presidida bé per les persones que designin els estatuts, bé pel president del Consell d’Administració, o, a falta d’aquests, pel soci/accionista que triïn els socis/accionistes assistents a la reunió.

El President estarà assistit pel secretari designat pels estatuts o pel soci/accionista que s’hagi escollit a tal efecte.

Sempre s’aixecarà acta de la Junta.

 

  • Com s’exerceix el dret d’assistència i vot a la Junta?

El dret d’assistència i vot a les Juntes podran exercir-lo els socis/accionistes per si o per mitjà de representant (tot i que estatuàriament poden limitar-se aquests drets).

 

  • Quines classes de Juntes Generals hi ha?

 

  • Ordinària

 

És la que es reuneix necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici, per, si escau, aprovar la gestió social, els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat de l’exercici.

 

La Junta Ordinària serà vàlida encara que hagi estat convocada o es celebri fora de termini.

 

  • Extraordinària

 

És tota Junta no prevista com ordinària. Els administradors la convocaran quan ho considerin convenient per als interessos de la societat, o quan ho sol·licitin els socis/accionistes titulars com a mínim d’un 5% de capital social.

 

  • Què és una Junta universal?

Tota reunió dels socis/accionistes constituïda amb la presència de tot el capital social; en aquest casos es considerarà vàlidament constituïda la Junta sense necessitat de convocatòria prèvia.

 

 

  1. L’òrgan d’administració

L’òrgan d’administració, és qui exerceix les funcions de representació de la Societat i l’encarregat de portar a terme la gestió i direcció ordinària de la mateixa.

L’òrgan d’administració és nomenat per la Junta General.

 

  • Quines modalitats d’òrgan d’administració hi ha?

 

  • Administrador Únic

 

El poder de representació correspon a una sola persona, física o jurídica, que serà qui exerceixi les funcions d’administració i representació, i no pot delegar el seu càrrec a un tercer.

 

  • Dos o més administradors solidaris

 

El poder de representació correspon a cadascun dels administradors nomenats, de manera que cadascun d’ells podrà actuar de forma separada, sense necessitat dels altres, i pot realitzar de forma individual qualsevol acte que vinculi a la societat.

 

  • Dos o més administradors mancomunats

 

El poder de representació s’exercirà mancomunadament per a l’almenys dos d’ells en la forma que determinin els estatuts socials.

 

  • Consell d’Administració

 

Es tracta d’un òrgan de caràcter col·legiat, en el que serà necessari l’acord de la majoria dels seus membres per dur a terme una actuació.

 

El consell d’administració estarà format per un mínim de tres consellers i en el cas de societats limitades un màxim de dotze.

 

  • Quina és la principal diferència entre cadascun d’ells?

Si bé totes les tipologies d’òrgans d’administració tenen les mateixes funcions, la forma en què es fa difereix en uns casos i altres, el que comporta una sèrie d’avantatges i inconvenients depenent del tipus de modalitat que s’esculli.

En el cas de l’administrador únic, aquest és l’únic representant de la societat i, per tant, actua de forma individual, tenint poder gairebé il·limitat en la societat, el que fa també que tingui una sèrie d’obligacions i responsabilitats que poden afectar al seu propi patrimoni personal i tenir conseqüències penals.

 

Per la seva banda, en el cas de dos o més administradors solidaris, cadascun d’ells pot actuar de forma separada, el que facilita la presa de decisions i agilitza les actuacions que han de fer, no obstant això, això té una contrapartida que és la possibilitat que hi hagi una manca de coneixement dels actes realitzats per l’altre.

 

En qualsevol cas, és important tenir en consideració que les actuacions que realitzi un dels administradors vincularà a la societat, sense perjudici que l’altre administrador pugui demanar responsabilitat en cas de no estar-hi d’acord.

 

Si la forma d’administració recau en dos o més administradors mancomunats, com hem indicat anteriorment, caldrà que al menys dos d’ells actuïn conjuntament, això dotarà, d’una banda, d’una major seguretat a la companyia respecte a la presa de decisions, ja que no serà possible que siguin adoptades de forma unilateral per un sol d’ells, però, cal tenir en consideració que això pot alentir la presa de decisions, ja que serà necessari a el menys el consens de dos d’ells i la seva signatura en totes les operacions (operativa bancària inclosa).

 

Finalment, el consell d’administració és un òrgan col·legiat que necessita l’acord majoritari dels seus membres per a l’adopció de qualsevol decisió de la companyia. En aquest cas, la representació de la societat no recau de forma individual a cadascun dels membres del consell, sinó que aquesta representació és col·legiada.

 

Aquesta forma d’administració és molt recomanable en els casos en què hi hagi diversos interessos entre els socis de la companyia, ja que això permet que cada un d’ells tinguin representats els seus interessos dins de l’òrgan d’administració.

 

Com tot òrgan col·legiat, serà necessari un quòrum d’assistència i majoria per a l’adopció dels acords. Per això, perquè el consell es pugui considerar vàlidament constituït hauran de concórrer a la reunió, presents o representats, la meitat més un dels seus components i els acords s’adoptaran per majoria absoluta dels consellers concurrents a la sessió.

 

Així mateix, és important tenir en consideració que en un consell d’administració és necessari nomenar determinats càrrecs que tindran assignades diverses funcions:

 

President (o vicepresident): El president del consell és el responsable de convocar i elaborar l’ordre del dia, així com de presidir i coordinar les reunions.

 

Vocals: La resta de membres del consell exerciran les funcions pròpies de l’òrgan d’administració, essent responsables, juntament amb la resta de membres del funcionament del mateix.

 

Secretari de Consell: El secretari té com a objectiu garantir la correcció dels procediments i el compliment de la normativa establerta.

 

La figura de secretari la pot exercir un membre del consell o no, però, és recomanable que aquesta funció sigui desenvolupada per un advocat o expert en temes jurídics, ja que les seves funcions consistiran en tasques d’assessorament i tasques formals; entre altres certificarà els acords del consell, incloent la seva elevació a públic, si fos necessari.

 

Si bé hem indicat que l’actuació del Consell d’Administració és col·legiada, la llei preveu la possibilitat de nomenar un o diversos consellers delegats o una Comissió Executiva, als quals se’ls podrà delegar totes o part de les facultats del Consell, excepte aquelles facultats que per Llei són indelegables, a fi d’agilitar la presa de determinades decisions.

 

En el cas que es nomenessin diversos consellers delegats, és important establir que les facultats delegades s’exerceixin de forma mancomunada o bé de forma solidària, indistintament per qualsevol d’ells, fins i tot, es pot establir que determinades facultats s’exerceixin mancomunadament i altres de manera solidària.

 

Per tant, segons es pot observar, els avantatges i inconvenients que aporta cadascuna de les modalitats difereixen segons la forma escollida, per això l’adopció d’una forma d’administració o una altra dependrà de l’estructura de la societat, dels seus interessos i sobre de sobretot de les necessitats estratègiques i el tipus de decisions que sigui necessari adoptar en el dia a dia de la societat.

 

 

Quedem a la seva total disposició per a qualsevol dubte, aclariment o qüestió addicional que els pugui sorgir, així com els oferim concertar assessorament concret al respecte en cas que ho considerin convenient.

 

Atentament,

 

Laura Pasqual Lleopart

Advocada