Octubre
7

Impost sobre “béns no productius”- Publicat a El Punt Avui

Una entitat jurídica domiciliada a Catalunya que mantingui actius “no productius” com poden ser
habitacles, locals, botigues, terrenys edificables o no edificables; superfícies ermes, vehicles de motor,
embarcacions de lleure, objectes d’art, joies… està obligada a declarar el seu valor i a liquidar aquest
impost, corresponent als anys 2017, 2018 i 2019. Que s’entengui bé: són tres anys dels quals cal presentar,
avaluar i pagar, amb un termini que va començar el dia 1 d’octubre i que finalitza el 20 de novembre del
2019. És allò que se sol dir: increïble però cert. L’import a pagar s’enfila en funció del valor dels béns
declarats. Qui en tingui de més de deu milions, li caldrà pagar uns 200.000 euros… per any. I això a
banda dels altres impostos!
El 13 de maig del 2017 havia d’entrar en vigor la llei de la Generalitat que gravava la simple existència
d’“actius no productius” en possessió de persones jurídiques. Però aquesta llei va declarar-se
inconstitucional pel govern central. Posteriorment (28 febrer del 2019) el Tribunal Constitucional l’ha
sentenciat com adequada al marc constitucional. I la Generalitat –faltada de recursos com sempre– s’ha
afanyat a aplicar-ho, mantenint l’obligació de presentar declaració i pagar pels anys 2017, 2018 i 2019.
Tots de cop!
Però atenció: només afecta societats domiciliades a Catalunya! És a dir, que aquells trempats que varen
fugir (octubre del 2017) de la llar comuna per domiciliar-se a Madrid, o a València, o en altres llocs, no
queden afectats –tots els tenim a la memòria, posseïdors de gran quantitat de béns d’aquesta naturalesa–.
Afegim-hi aquelles altres societats que han estat adquirides per multinacionals estrangeres o madrilenyes,
que han traslladat el domicili fora de Catalunya –posem-hi indústries farmacèutiques, d’espumosos, i
tantes d’altres– tampoc han de pagar! I les de la resta de l’Estat, o de la resta del món, que tenen béns
d’aquesta naturalesa a Catalunya tampoc queden afectades. És a dir, els iots opulents que podem veure a
Salou o al port de Barcelona ben segur que són d’empreses foranes!
Ja es veu que el període voluntari és peremptori –acaba el proper dia 30 de novembre!– i no voldríem ser
alarmistes: la lletra petita d’aquesta llei i el decret llei de 14 de maig del 2019 cal estudiar-les amb molta
cura, perquè defineix exempcions i assenyala amb detall els principis aplicables. Diem, però, que estem
bastant estupefactes del poc ressò que ha provocat un nou impost que –una vegada més– afecta els
catalans, però no la resta de l’Estat, i que empeny les grans empreses a domiciliar-se fora de Catalunya
per evitar-lo. És cert que tenim altres problemes, però aquest no és pas petit!

Joan Ribas Feixas

Ribas Àlvarez Assessos i Consultors SL