June
5

Llei Secrets Empresarials

El dia 21 de febrer de 2019 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat núm. 45, la Llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials.

 

Quina és la finalitat de la Llei i des de quan s’aplica?

 

El que pretén aquesta Llei és adaptar al dret espanyol la “Directiva de la Unió Europea 2016/943 de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la  informació empresarial no divulgats (secrets comercials), contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícits”.

 

Aquesta Llei va arribar una mica tard ja que la Directiva ordenava als Estats Membres a la inclusió d’aquesta Directiva Europea en el seu ordenament intern com a molt tard abans del 9 de juny de 2018 i així complir amb les exigències de protecció.

 

Aquesta norma, té dos objectius principals:

 

Per una banda, garantir que la competitivitat de les empreses europees que es basa en informació empresarial no divulgada estigui protegida de manera adequada, i per altra banda, millorar les condicions i el marc per el desenvolupament i l’explotació de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat interior.

 

Aquesta Llei va entrar en vigor, i per tant, va començar a aplicar-se a partir del dia 13 de març de 2019.

 

Principals aspectes que regula la Llei:

 

La Llei, regula una extensa relació de situacions per les que el legislador avala la protecció per part dels tribunals espanyols dels titulars de la informació protegida per secret empresarial:

 

  • Què és el secret empresarial?

 

Es considera secret empresarial tota informació, relativa a qualsevol àmbit de l’empresa, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les següents condicions:

 

  • Sigui secreta, en el seu conjunt o en la configuració i reunió dels seus components, no és generalment coneguda per les persones pertanyents als cercles en que normalment s’utilitzi el tipus d’informació en qüestió, ni fàcilment accessible per a aquestes persones.

 

  • Tingui un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secreta.

 

  • Hagi estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-la en secret.

 

  • Què es considera obtenció, utilització i revelació il·lícita de secrets?

 

L’obtenció de la informació constitutiva del secret empresarial es considera lícita quan es realitzi per algun dels mitjans següents:

 

 

 

  • El descobriment o la creació independents.

 

  • L’observació, estudi, desmuntatge o assaig d’un producte o objecte que s’hagi posat a disposició del públic o estigui lícitament en possessió de qui realitza aquestes actuacions, sense que estigui subjecte a cap obligació que vàlidament li impedeixi obtenir d’aquesta manera la informació constitutiva del secret empresarial.

 

  • L’exercici del dret dels treballadors i els representants dels treballadors a ser informats i consultats, d’acord amb la legislació i pràctiques vigents.

 

  • Qualsevol altra actuació que, segons les circumstàncies del cas, resulti conforme amb les pràctiques comercials lleials, inclosa la transferència, cessió i llicència contractual del secret empresarial.

 

  • Quines són les conductes constitutives de violació de secrets empresarials?

 

L’obtenció de secrets empresarials sense consentiment del seu titular, es considera il·lícita quan es porti a terme:

 

  1. Mitjançant l’accés, apropiació o còpies no autoritzades de documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics o altres suports, que continguin el secret empresarial o a partir dels quals es pugui deduir.

 

  1. Qualsevol altra actuació que, en les circumstàncies del cas, es consideri contrària a les pràctiques comercials lleials.

 

La utilització o revelació d’un secret empresarial es considera il·lícita quan, sense el consentiment del seu titular, les realitzi qui hagi obtingut el secret empresarial, de forma il·lícita, qui hagi incomplert un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelar el secret empresarial, o qui hagi incomplert una obligació contractual o de qualsevol altra classe que limiti la utilització del secret empresarial.

 

A més, l’obtenció, utilització o revelació d’un secret empresarial també es consideren il·lícites quan la persona que les realitzi, en el moment de fer-ho, tingui coneixement o hagués hagut de tenir-ne, que obtenia el secret empresarial directe o indirectament de qui l’utilitzava o el revelava de forma il·lícita.

 

La protecció del secret empresarial s’estén també a les mercaderies infractores, que són tots aquells productes i serveis el disseny dels quals, característiques, funcionament, procés de producció, o comercialització es beneficien de manera significativa de secrets empresarials obtinguts, utilitzats o revelats de forma il·lícita.

 

  • Quines accions puc interposar per a defensar-me d’un acte de violació d’un secret empresarial?

 

Contra els actes de violació de secrets empresarials, podran exercitar-se les següents accions civils:

  • La declaració de la violació del secret empresarial.
  • La cessació o, en el seu cas, la prohibició dels actes de violació del secret empresarial.

 

  • La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats.

 

  • L’aprehensió de les mercaderies infractores, inclosa la recuperació de les que es trobin en el mercat, i dels mitjans destinats únicament a la seva producció, amb una de les següents finalitats: la seva modificació per a eliminar les característiques que determinen que les mercaderies siguin infractores, o que els mitjans estiguin destinats únicament a la seva producció, a la seva destrucció o la seva entrega a entitats benèfiques.

 

  • La remoció, que comprèn l’entrega al demandant de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualsevol altres suports que continguin el secret empresarial, i en el seu cas, la seva destrucció total o parcial.

 

  • L’atribució en propietat de les mercaderies infractores al demandant, en aquest cas el valor de les mercaderies entregades s’imputarà a l’import de la indemnització de danys i perjudicis deguda, sens perjudici de la subsistència de la responsabilitat de l’infractor en el que es refereix a la quantia indemnitzatòria que excedeixi del referit valor. En canvi, si el valor de les mercaderies excedeix de l’import de la indemnització, el demandant haurà de compensar-ho a l’altre part.

 

  • La indemnització de danys i perjudicis, si ha intervingut dol o culpa de l’infractor, que serà adequada respecte de la lesió realment patida com a conseqüència de la violació del secret empresarial.

 

  • La publicació o difusió completa o parcial de la sentència, que haurà de preservar en tot cas la confidencialitat del secret empresarial.

 

  • Quins conceptes es tenen en compte per a fixar la indemnització de danys i perjudicis?

 

Per a fixar la indemnització de danys i perjudicis es tindran en compte els perjudicis econòmics, inclòs el lucre cessant que hagi patit el titular del secret empresarial, l’enriquiment injust obtingut per l’infractor i, quan procedeixi, altres elements que no siguin d’ordre econòmic, com el perjudici moral causat al titular del secret empresarial per la seva obtenció, utilització o revelació il·lícits.

 

També podran incloure’s, de ser el cas, les despeses d’investigació en les que s’hagi incorregut per obtenir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial.

 

  • Quan prescriuen les accions de defensa dels secrets empresarials?

 

Les accions de defensa dels secrets empresarials prescriuen pel transcurs de tres anys des del moment en que s’haguessin pogut exercitar i el legitimat tingués coneixement de la persona que va realitzar la violació del secret.

 

Finalment cal recordar que estem a la seva total disposició per tal de resoldre qualsevol dubte, aclariment o qüestió addicional que els pugui sorgir entorn el tema exposat i els oferim els nostres serveis professionals per tal de disposar de protocols específics per a protegir la confidencialitat  amb la millor cobertura jurídica.

 

Núria Camps Bossacoma – Advocada col. 2981